Fidel Valdez Ramos

Fidel Valdez Ramos

Biografia
Naixement	18 març 1928 Lingayen (Filipines)
Mort	31 juliol 2022 (94 anys) Centre Mèdic de Makati (Filipines)
Causa de mort	Causes naturals  (COVID-19 )
12è President de les Filipines 30 juny 1992 – 30 juny 1998 ← Corazón Aquino – Joseph Estrada → Secretari Nacional de Defensa 22 gener 1988 – 18 juliol 1991 ← Rafael Ileto – Renato de Villa → Cap de l'Estat Major Conjunt 25 febrer 1986 – 21 gener 1988 ← Fabian Ver – Renato de Villa → Cap de l'Estat Major Conjunt 24 octubre 1984 – 2 desembre 1985 ← Fabian Ver – Fabian Ver →
Dades personals
Religió	Metodisme
Formació	Acadèmia Militar dels Estats Units Universitat de les Filipines Universitat Centre Escolar Universitat Ateneu de Manila Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign Col·legi Nacional de Defensa de les Filipines
Activitat
Ocupació	polític, militar
Partit	Lakas Kampi CMD
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit de terra de les Filipines
Rang militar	general
Conflicte	Guerra de Corea i Guerra del Vietnam
Família
Cònjuge	Amelita Ramos
Fills	Cristina Ramos-Jalasco
Pare	Narciso Ramos
Germans	Leticia Ramos-Shahani
Premis (1998)  collar de l'Orde de Carles III../... 25+
Signatura
Lloc web	rpdev.org

Fidel Valdez Ramos (Lingayén, Filipines, 18 de març de 1928 - Makati, Filipines, 31 de juliol de 2022) va ser un militar i polític filipí, president de les Filipines entre 1992 i 1998, a més d'haver exercit com a ministre de Defensa, cap de l'Estat Major de les Forces Armades de les Filipines i director de la Policia Nacional Filipina. Va ser part del govern de Ferdinand Marcos entre 1980 a 1986, però després de les eleccions de 1986, en les quals el dictador filipí va tractar d'imposar-se mitjançant un «frau electoral», Ramos va renunciar amb Juan Ponce Enrile i es va tornar partícip del cop d'estat que va liderar la «Revolució d'EDSA», deposant així al règim dels Marcos.

Posteriorment, es va convertir en un aliat notori de la successora de Ferdinand Marcos en la presidència, Corazón Aquino, servint com a cap de l'Estat Major de les Forces Armades de les Filipines i ministre de Defensa, sent elegit com el seu successor el 1992, per convertir-se en president de les Filipines.

El seu govern es va caracteritzar per un notori creixement econòmic i tecnològic, així com un progressiu procés de reorganització política, legal i institucional a les Filipines, acompanyat de diversos projectes i programes en els àmbits de la construcció, educatius i socials. No obstant això, no va estar exempt de polèmica, amb decisions com el seu suport a la pena de mort o la seva temptativa de negociar amb el grup paramilitar Nou Exèrcit del Poble. Igualment notoris van ser l'escàndol de l'Expo Clark Centennial^[1] i l'escàndol de PEA-Amari.^[2] D'altra banda, la Reforma Agrària, així com moltes temptatives d'incentiu econòmic van servir per acréixer la posició econòmica filipina.

Igualment, va haver d'esquivar la crisi financera asiàtica de 1997, així com dur a terme la celebració pel centenari de la independència de les Filipines.